En aquesta tercera avaluació he après molt sobre els dialectes i sobre la sintaxi catalana i les seves particularitats. Encara i això no he pogut estar molt atent a classe ja que amb les altres assignatures que em porten de cap he tingut que utilitzar la hora de català per repassar altres matèries. Tot i això he estat atent en la majoria de les classes que hem tingut fins l’arribada dels parcials i el exàmens d’avaluació. He estat estudiant tots els conceptes de tot el llibre de català per a que em surti bé l’examen d’avaluació, m’he fet un esquema amb tot el temari del llibre i he esta estudiant molt encara que no ho semblés a classe.
Gracies per fer-nos classe tots aquests anys encara que no sempre han hagut moments agradables. Gracies per tot.
lunes, 16 de mayo de 2011
lunes, 11 de abril de 2011
CRÍTICA D’UNA NOTÍCIA D’ACTUALITAT
Com ja sabeu, la gent cada cop és més mal educada. Com es pot apreciar en aquesta notícia, són molt irritables i les seves respostes són avergonyidores.
La notícia relata com un home ha estat condemnat a un any i mitj de presó per baixar-se els pantalons davant de dos agents policials, com a fet de protesta. Els dos agents van aprofitar que tenia els pantalons baixats i el van retindre, per identificar-lo.
Jo no veig normal aquest acte ja que, a part de ser totalment irreflexiu i sense motiu, va ser una protesta molt indignant per part del ciutadà.
Tot i això, s’ha de tindre en compte que va ser sense motiu aparent. L’home s’avorria, no sabia que fer i va actuar d’una manera aclaparadora. En comptes de reivindicar d’una altra froma.
La societat d’avui en dia està fatal, i no vull saber com acabarà dins d’uns anys.
La notícia relata com un home ha estat condemnat a un any i mitj de presó per baixar-se els pantalons davant de dos agents policials, com a fet de protesta. Els dos agents van aprofitar que tenia els pantalons baixats i el van retindre, per identificar-lo.
Jo no veig normal aquest acte ja que, a part de ser totalment irreflexiu i sense motiu, va ser una protesta molt indignant per part del ciutadà.
Tot i això, s’ha de tindre en compte que va ser sense motiu aparent. L’home s’avorria, no sabia que fer i va actuar d’una manera aclaparadora. En comptes de reivindicar d’una altra froma.
La societat d’avui en dia està fatal, i no vull saber com acabarà dins d’uns anys.
jueves, 7 de abril de 2011
DE LA PARAULA AL TEXT PÀGINA 227
1. Modalitat declarativa. Narrativa. Estàndard.
2. A) sí
B) sí
C) sí
3. Explicar un fet opinant sobre aquest
4. L’autor creu que el seu amic es resigna i que la seva dona es una pesada insistent que no es dona per vençuda.
5. És un incís per explicar millor el que be a dir l’oració.
6. Remàtic. Ja que no fa referència a un fet del que tinguem constància.
8. La dona és molt insistent i creu que insistint, el seu marit, acabarà fent el que ella vol.
10. Sí, ja que durant tot el text se’ns intenta convèncer de que la dona es una pesada i que vol convèncer a l’home.
11. enunciativa. 3ª i 1ª (“el meu amic...”, “ells...”), sintagma verbal, percepció sensorial, present, complexa.
12. colors: clars, groguencs, foscos, negre, gris marengo, gris perla, ocre...
Carlos Mateo Marcó
2. A) sí
B) sí
C) sí
3. Explicar un fet opinant sobre aquest
4. L’autor creu que el seu amic es resigna i que la seva dona es una pesada insistent que no es dona per vençuda.
5. És un incís per explicar millor el que be a dir l’oració.
6. Remàtic. Ja que no fa referència a un fet del que tinguem constància.
8. La dona és molt insistent i creu que insistint, el seu marit, acabarà fent el que ella vol.
10. Sí, ja que durant tot el text se’ns intenta convèncer de que la dona es una pesada i que vol convèncer a l’home.
11. enunciativa. 3ª i 1ª (“el meu amic...”, “ells...”), sintagma verbal, percepció sensorial, present, complexa.
12. colors: clars, groguencs, foscos, negre, gris marengo, gris perla, ocre...
Carlos Mateo Marcó
martes, 5 de abril de 2011
ACTIVITATS TEMA 8
3. Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l’actitud de cada personatge.
Quatre homes discuteixen sobre sortir a lluitar o quedar-se al lloc. Hi ha dos covards, que en aquest cas són el Nel i el Riera, i dos valents, que són el Puig i l’Astals.
4. Indica a quin àmbit o àrea del coneixement correspon els símbols següents:
Fe: ferro (quimica).
@: és un signe informàtic.
[e]: signe fonètic.
5. Indica el valor que presenten les oracions declaratives següents (informatiu, expressiu, de demanda, d’ordre o d’amenaça):
a) De demanda. f) Expressiu.
b) Informatiu. g) Informatiu.
c) Informatiu. h) Amenaça.
d) D’ordre. i) Ordre.
e) Informatiu. j) Expressiu.
6. Digues si les interrogatives són parcials o totals:
a) Parcial.
b) Total.
c)Parcial.
d) Total.
e) Parcial.
f) Parcial.
7. Transforma les interrogatives de l’activitat anterior en interrogatives indirectes:
a) Li va preguntar qui faria la representació de Nadal.
b) Pregunta si avui l’havies trucat.
c) Li va preguntar on era la sal.
d) Preguntà que farien a l’estiu.
e) Li va preguntar que soparien.
f) Ell li preguntà quan lliuraria a l’empresa.
8. Assenyala el valor que presenta cada oració interrogativa:
a) Avís.
b) Demanda.
c) Prec.
d) Suggeriment.
e) Queixa.
f) Ordre.
g) Suggeriment.
h) Demanda.
12. Llegeix els textos i determina l’ús de la modalitat oracional que fa cada text.
a) És una interrogativa directa.
b) És una exclamativa.
c) És una imperativa.
13. Completa la graella següent en relació als textos de l’activitat anterior:
Text1: dramàtic (gènere textual), narratiu (tipologia textual) i interrogatiu (modalitat oracional.
Text2: publicitat (gènere textual), argumentativa (tipologia textual) i exclamativa (modalitat oracional).
Text3: diccionari (gènere textual), expositiva (tipologia textual) i declarativa (modalitat oracional).
Text4: llibre de text (gènere textual), instructiva (tipologia textual) i imperativa (modalitat oracional).
15. Subratlla les formes verbals del text següent:
Venia, encanonà, endugué, regolfar, esbatanà, udolà, moure descompassà i fer.
16. Indica quina persona gramatical apareix en cada text.
a) 1a persona del singular.
b) 3a persona del singular.
c) 2a persona del plural.
17. Llegeix aquest text i resumeix-lo.
En aquest text l’autor utilitza una llengua estranya. Admet que en la seva nació cadascú anomena barbàrie al que no forma part dels seus hàbits. Hi ha sempre la religió perfecta,... Els barbàries són salvatges de la mateixa manera que nosaltres anomenem salvatges els fruits de la natura.
23. Subratlla els connectors dels textos següents:
a) a la dreta (connector d’espai), tocant al nord (connector d’espai), a l’esquerra (connector d’espai), al centre (connector d’espai).
Quatre homes discuteixen sobre sortir a lluitar o quedar-se al lloc. Hi ha dos covards, que en aquest cas són el Nel i el Riera, i dos valents, que són el Puig i l’Astals.
4. Indica a quin àmbit o àrea del coneixement correspon els símbols següents:
Fe: ferro (quimica).
@: és un signe informàtic.
[e]: signe fonètic.
5. Indica el valor que presenten les oracions declaratives següents (informatiu, expressiu, de demanda, d’ordre o d’amenaça):
a) De demanda. f) Expressiu.
b) Informatiu. g) Informatiu.
c) Informatiu. h) Amenaça.
d) D’ordre. i) Ordre.
e) Informatiu. j) Expressiu.
6. Digues si les interrogatives són parcials o totals:
a) Parcial.
b) Total.
c)Parcial.
d) Total.
e) Parcial.
f) Parcial.
7. Transforma les interrogatives de l’activitat anterior en interrogatives indirectes:
a) Li va preguntar qui faria la representació de Nadal.
b) Pregunta si avui l’havies trucat.
c) Li va preguntar on era la sal.
d) Preguntà que farien a l’estiu.
e) Li va preguntar que soparien.
f) Ell li preguntà quan lliuraria a l’empresa.
8. Assenyala el valor que presenta cada oració interrogativa:
a) Avís.
b) Demanda.
c) Prec.
d) Suggeriment.
e) Queixa.
f) Ordre.
g) Suggeriment.
h) Demanda.
12. Llegeix els textos i determina l’ús de la modalitat oracional que fa cada text.
a) És una interrogativa directa.
b) És una exclamativa.
c) És una imperativa.
13. Completa la graella següent en relació als textos de l’activitat anterior:
Text1: dramàtic (gènere textual), narratiu (tipologia textual) i interrogatiu (modalitat oracional.
Text2: publicitat (gènere textual), argumentativa (tipologia textual) i exclamativa (modalitat oracional).
Text3: diccionari (gènere textual), expositiva (tipologia textual) i declarativa (modalitat oracional).
Text4: llibre de text (gènere textual), instructiva (tipologia textual) i imperativa (modalitat oracional).
15. Subratlla les formes verbals del text següent:
Venia, encanonà, endugué, regolfar, esbatanà, udolà, moure descompassà i fer.
16. Indica quina persona gramatical apareix en cada text.
a) 1a persona del singular.
b) 3a persona del singular.
c) 2a persona del plural.
17. Llegeix aquest text i resumeix-lo.
En aquest text l’autor utilitza una llengua estranya. Admet que en la seva nació cadascú anomena barbàrie al que no forma part dels seus hàbits. Hi ha sempre la religió perfecta,... Els barbàries són salvatges de la mateixa manera que nosaltres anomenem salvatges els fruits de la natura.
23. Subratlla els connectors dels textos següents:
a) a la dreta (connector d’espai), tocant al nord (connector d’espai), a l’esquerra (connector d’espai), al centre (connector d’espai).
jueves, 17 de marzo de 2011
2 AVALUACIÓ
En aquesta Segona avaluació el treball en equip m'ha ajudat molt a l'hora de entendre les lliçons. Els temes son molt espesos i s'havien de comprendre bé, era tot molt teóric. M'ha costat molt però al final ha sortit, aviam com serà la pròxima.
martes, 15 de marzo de 2011
DICTAT PUNTUABLE
La moda dels texans desgatats està costant desenes de vides i milers de malalts en països com Turquia, Bangladesh, Xina i l'Índia, on s'elavora la major part de la roba que vestim.
L'ONG SETEM denuncia que aquesta aparença de desgastat s'aconsegueix en la majoria de casos mitjançant la perillosa tècnica del "sandblasting", que consisteix en aplicar sorra directament sobre la tela texana. Aquest mètode prohibit a Europa l'any 1996 però encara lícit en altres països, és molt rentable per a les grans marques que ho utilitzen, aprofitant la deslocalització de la seva producció.
3 faltes un 8
L'ONG SETEM denuncia que aquesta aparença de desgastat s'aconsegueix en la majoria de casos mitjançant la perillosa tècnica del "sandblasting", que consisteix en aplicar sorra directament sobre la tela texana. Aquest mètode prohibit a Europa l'any 1996 però encara lícit en altres països, és molt rentable per a les grans marques que ho utilitzen, aprofitant la deslocalització de la seva producció.
3 faltes un 8
CONCEPTES
Un camp semàntic es l'area de significació de mots diversos, compost per camps lèxics, però paraules de diverses categories gramaticals relacionades.
Ex: esports-- bàsquet, xutar, ràpid...
Ex: esports-- bàsquet, xutar, ràpid...
REDACCÍO DE MARÇ
Bon dia, com ja tots em coneixeu no cal que em presenti. Us tinc que contar un esdeveniment social força important que he tingut a la meva vida recentment. Ja sabeu que soc una persona molt influenciable i impulsiva no us recomano que vosaltres feu el mateix.
Des de fa un mes tinc un iPhone 4. M'he passat el primer mes investigant i abusant-ne i finalment ja s'ha deixat dominar. Si el tinc és per una qüestió de pressió social: tothom el tenia i comentava la jugada, així que vaig esperar que se m'acabés la permanència i vaig fer allò de "O em doneu un iPhone o me'n vaig", i me'l van donar. Es una jugada bastant bruta però, que avui en dia, tothom la utilitza. Em va saber una mica greu per a les persones de aquesta empresa encara què, d’altra banda em deixen distret cada mes amb la seva factura de telèfon.
La veritat es que ara entenc perquè tota la gent se’l comprava. Es un telèfon molt útil, i eficient. La seva capacitat és gran, però crec que la raó per que se’l compren moltes persones es per la popularitat que ha arribat a tindre aquest petit però car aparell.
M’ha costat bastant aconseguir-lo i l’esperava amb força impaciència, tot i això després d’unes setmanes de tindre’l ja t’has cansat d’ell.
Això es el consumisme, i espero que vosaltres sigueu persones més fortes que jo en aquesta pressió social i no malgasteu el vostre temps en tonteries com les meves.
Des de fa un mes tinc un iPhone 4. M'he passat el primer mes investigant i abusant-ne i finalment ja s'ha deixat dominar. Si el tinc és per una qüestió de pressió social: tothom el tenia i comentava la jugada, així que vaig esperar que se m'acabés la permanència i vaig fer allò de "O em doneu un iPhone o me'n vaig", i me'l van donar. Es una jugada bastant bruta però, que avui en dia, tothom la utilitza. Em va saber una mica greu per a les persones de aquesta empresa encara què, d’altra banda em deixen distret cada mes amb la seva factura de telèfon.
La veritat es que ara entenc perquè tota la gent se’l comprava. Es un telèfon molt útil, i eficient. La seva capacitat és gran, però crec que la raó per que se’l compren moltes persones es per la popularitat que ha arribat a tindre aquest petit però car aparell.
M’ha costat bastant aconseguir-lo i l’esperava amb força impaciència, tot i això després d’unes setmanes de tindre’l ja t’has cansat d’ell.
Això es el consumisme, i espero que vosaltres sigueu persones més fortes que jo en aquesta pressió social i no malgasteu el vostre temps en tonteries com les meves.
miércoles, 23 de febrero de 2011
Activitats
5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva a
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiv
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva a
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiv
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
viernes, 18 de febrero de 2011
Dictats comentats
Quina inversió hem de fer per afinar les nostres habilitats comunicatives? Ben senzill: la necessària i suficient per arribar a llegir de manera crítica un text, per escriure amb coherència i per parlar amb convicció i efectivitat. Això sí, una persona competent endevina, per sota de la consciència, el rerefons dels signes no verbals i reconeix els toquets especials de la veu, la força de la mirada o la contundència d’un contacte i sap que una bona part de l’èxit rau en el domini del difícil art d’escoltar.
0 faltes
Aquest món que era el nostre i que s’esmicola a un ritme més exagerat, ens dòna cada dia nous titulars de retallades, de contraccions, de tisorades, d’absorcions fredes o calentes, que ens permeten visualitzar no pas el futur, sinó l’aprimament d’una estructura que els metges de les finances han determinat que no és sostenible, o que per ser-ho cal anar a la mínima expressió. Avui, no. El titular destacat d’avui obre una important porta de futur, i no ens parla de penúria sinó de reinversió per continuar creixent. La Caixa ja té banc i es diu Caixa Bank.
2 Faltes
0 faltes
Aquest món que era el nostre i que s’esmicola a un ritme més exagerat, ens dòna cada dia nous titulars de retallades, de contraccions, de tisorades, d’absorcions fredes o calentes, que ens permeten visualitzar no pas el futur, sinó l’aprimament d’una estructura que els metges de les finances han determinat que no és sostenible, o que per ser-ho cal anar a la mínima expressió. Avui, no. El titular destacat d’avui obre una important porta de futur, i no ens parla de penúria sinó de reinversió per continuar creixent. La Caixa ja té banc i es diu Caixa Bank.
2 Faltes
De la paraula al text
1. Recorda que l’emissor en literatura és l’autor del text i la creació literària és producte d’un context – circumstàncies: espai/temps- , d’una percepció del món i d’una voluntat i tècnica literària. Llegeix algunes dades que t’avancem sobre l’autor i fes les activitats:
b) S’adreça a un lector més aviat culte.
c) No. Perquè no fa tants anys.
3. Decideix la relació que s’estableix en el text entre canal oral i canal escrit. L’autor va parlant i escrivint alhora. Va escrivint fragments i raona amb un “teòric” amic.
5. a) Identifica en el text les intervencions que corresponen a cada un dels participants en el diàleg. Atura el carro, no ho entenc.
b) Creus que són dues persones o és el mateix autor que es desdobla en dos enunciadors? Quin joc dóna el text? És ell sol que s’ho raona tot. Es com si es discuteixi amb ell mateix.
c) Situa les característiques de cada enunciador. Representen punts de vista diferents? Defineix-los bé i digues quin joc fan en el desenvolupament de la narració. Al principi de la història hi ha un narrador. Més aviat critica la imbersemblança d’alguns personatges mitològics.
d) Destria les veus dels protagonistes i digues si apareixen en estil directe o indirecte. Tomeu i Martina apareixen en estil directe i sense remarques.
e) Extreu les veus dels mitjans de comunicació i digues quina funció fan en el text. Els mitjans de comunicació busquen la morvositat.
7. Situa la tipologia textual però indica el tipus de seqüència que fa avançar el text. Text narratiu complex. Aparença de diàleg. Tema de fons: corrupció urbanística.
9. Dóna mostres lingüístiques de l’oralitat del text. No volia dir això, para el carro.
10. Expressa el significat de les expressions següents.
Un fotimer de dies: molts dies, Atura el carro: prou, el bessó de la història: la part més essencial, el fem de la televisió: l’escombraira, sentir a les totes: sentir-ho tot, tenir l’amor en epifania: amor divinitzat, confusions a betzef: moltes confusions.
Enviat per Xavi de Santiago a 9:36 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
Etiquetes de comentaris: 2 trimestre, activitats
b) S’adreça a un lector més aviat culte.
c) No. Perquè no fa tants anys.
3. Decideix la relació que s’estableix en el text entre canal oral i canal escrit. L’autor va parlant i escrivint alhora. Va escrivint fragments i raona amb un “teòric” amic.
5. a) Identifica en el text les intervencions que corresponen a cada un dels participants en el diàleg. Atura el carro, no ho entenc.
b) Creus que són dues persones o és el mateix autor que es desdobla en dos enunciadors? Quin joc dóna el text? És ell sol que s’ho raona tot. Es com si es discuteixi amb ell mateix.
c) Situa les característiques de cada enunciador. Representen punts de vista diferents? Defineix-los bé i digues quin joc fan en el desenvolupament de la narració. Al principi de la història hi ha un narrador. Més aviat critica la imbersemblança d’alguns personatges mitològics.
d) Destria les veus dels protagonistes i digues si apareixen en estil directe o indirecte. Tomeu i Martina apareixen en estil directe i sense remarques.
e) Extreu les veus dels mitjans de comunicació i digues quina funció fan en el text. Els mitjans de comunicació busquen la morvositat.
7. Situa la tipologia textual però indica el tipus de seqüència que fa avançar el text. Text narratiu complex. Aparença de diàleg. Tema de fons: corrupció urbanística.
9. Dóna mostres lingüístiques de l’oralitat del text. No volia dir això, para el carro.
10. Expressa el significat de les expressions següents.
Un fotimer de dies: molts dies, Atura el carro: prou, el bessó de la història: la part més essencial, el fem de la televisió: l’escombraira, sentir a les totes: sentir-ho tot, tenir l’amor en epifania: amor divinitzat, confusions a betzef: moltes confusions.
Enviat per Xavi de Santiago a 9:36 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
Etiquetes de comentaris: 2 trimestre, activitats
domingo, 6 de febrero de 2011
Xerrades
L’HOMOSEXUALITAT
L’homosexualitat no arriba a ser res més que un complex creat moltes vegades per una exclusió en la societat. Aquella persona que està exclosa acaba creient-se el que les persones l’anomenen i acaba acceptant ser el que no és.
Si amés d’això se li suma l’alteració en la orientació sexual errònia pel reconeixement de especialistes i l’acceptació dels pares, i amics, la persona en qüestió no pot fer res més que ser el que no és. Això s’anomena homosexualitat egodistànica.
D’aquí podem extraure una idea principal, i és que en el àmbit en el que una persona es mou també afecta a la personalitat de la gent.
Encara que no ho sembli tot són relacions entre sexes però això no vol dir arribar a ser acte sexual. Perquè la gent sempre s’està relacionant amb les persones dels dos sexes. Per tant podem concloure que no existeix la identitat homosexual sinó que són tendències.
COEDUCACIÓ SENSE AULES MIXTES?
Espanya es un del pocs països en el que el govern no només no ajuda a la educació diferenciada, sinó que la intenta exterminar.
El que aquest país posa en cara contra aquest tipus d’educació és l’ igualtat de valors. I el que es busca es una coeducació que significa educar desde la igualtat de valors.
L’educació diferenciada molt sovint és anomenada com a segregada. Segregar significa marginar i aquesta no és la intenció de les escoles amb coeducació.
S’ha de fer notat una dada sobre la educació diferenciada en la que la gent no es basa a l’hora de fer acusacions: les alumnes que estudien en educació diferenciada tenen un percentatge del 100% de aprovats en la selectivitat. I els nois tenen un 85% que no es pot comparar amb el percentatge en els col•legis mixtos.
La manera de educar els dos sexes es completament diferent ja que estudis fets per neurocientífics han demostrat que els cervells dels homes i de les dones són diferents desde el naixement. Per això la educació diferenciada facilita als alumnes atreure el màxim rendiment respecte al seu sexe.
L’homosexualitat no arriba a ser res més que un complex creat moltes vegades per una exclusió en la societat. Aquella persona que està exclosa acaba creient-se el que les persones l’anomenen i acaba acceptant ser el que no és.
Si amés d’això se li suma l’alteració en la orientació sexual errònia pel reconeixement de especialistes i l’acceptació dels pares, i amics, la persona en qüestió no pot fer res més que ser el que no és. Això s’anomena homosexualitat egodistànica.
D’aquí podem extraure una idea principal, i és que en el àmbit en el que una persona es mou també afecta a la personalitat de la gent.
Encara que no ho sembli tot són relacions entre sexes però això no vol dir arribar a ser acte sexual. Perquè la gent sempre s’està relacionant amb les persones dels dos sexes. Per tant podem concloure que no existeix la identitat homosexual sinó que són tendències.
COEDUCACIÓ SENSE AULES MIXTES?
Espanya es un del pocs països en el que el govern no només no ajuda a la educació diferenciada, sinó que la intenta exterminar.
El que aquest país posa en cara contra aquest tipus d’educació és l’ igualtat de valors. I el que es busca es una coeducació que significa educar desde la igualtat de valors.
L’educació diferenciada molt sovint és anomenada com a segregada. Segregar significa marginar i aquesta no és la intenció de les escoles amb coeducació.
S’ha de fer notat una dada sobre la educació diferenciada en la que la gent no es basa a l’hora de fer acusacions: les alumnes que estudien en educació diferenciada tenen un percentatge del 100% de aprovats en la selectivitat. I els nois tenen un 85% que no es pot comparar amb el percentatge en els col•legis mixtos.
La manera de educar els dos sexes es completament diferent ja que estudis fets per neurocientífics han demostrat que els cervells dels homes i de les dones són diferents desde el naixement. Per això la educació diferenciada facilita als alumnes atreure el màxim rendiment respecte al seu sexe.
REDACCIÓ DE FEBRER
SOCIETAT A LA BAIXA
La nostra societat és mol variada, et pots trobar gent de tots els colors i amb moltes maneres de pensar diferents.
Ja sé que cada persona és diferent, però avui en dia, en la societat hi ha un excés de passotisme i mala educació. El que fa falta per arreglar-la són els valors positius com la cooperació i la unió entre persones. Això faria que la gent s’unís i treballés per interessos comuns.
Ja se que no és pas fàcil, doncs ara, amb les noves tecnologies, és ben difícil obtindre aquests valors, que no es transmeten per el treball ni pels ordinadors. Hem de predicar amb l’exemple.
Tot això és, ara, impensable, perquè el que hi ha és mala educació. Si a la gent no se’ls educa amb els valors correctes desde petits, aquesta societat no tirarà endavant.
La nostra societat és mol variada, et pots trobar gent de tots els colors i amb moltes maneres de pensar diferents.
Ja sé que cada persona és diferent, però avui en dia, en la societat hi ha un excés de passotisme i mala educació. El que fa falta per arreglar-la són els valors positius com la cooperació i la unió entre persones. Això faria que la gent s’unís i treballés per interessos comuns.
Ja se que no és pas fàcil, doncs ara, amb les noves tecnologies, és ben difícil obtindre aquests valors, que no es transmeten per el treball ni pels ordinadors. Hem de predicar amb l’exemple.
Tot això és, ara, impensable, perquè el que hi ha és mala educació. Si a la gent no se’ls educa amb els valors correctes desde petits, aquesta societat no tirarà endavant.
martes, 1 de febrero de 2011
DICTAT COMENTAT 3
Tant la recerca com el coneixement científic que en resulta han permès grans desembolupaments que han repercutit en millores per a la nostra societat, i això ens ha capacitat per abordar problemes complexos. Apostar per la recerca és apostar per fer front als reptes que se'ns presenten, reptes ambientals, de l'entorn i territorials, reptes per a les persones i la societat, reptes científics, productius o organitzatius. La recerca i la innovació ens permeten progressar cap a una societat del benestar avançada que visqui d'acord amb un entorn ambiental sostenible.
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
lunes, 31 de enero de 2011
REDACCIÓ DE GENER
EL PIRATEIG
El pirateig es una forma de robar camuflada utilitzada per mots joves d’avui en dia.
Ningú pensa amb les conseqüències d’aquest acte ni tampoc es planteja que estigui relacionat amb un delicte.
Realment el pirateig es un delicte?
Doncs sí, el pirateig a molts països està considerat igual que robar i el pirata informàtic acaba amb les mateixes o més acusacions que un lladre convencional.
El pirateig és una forma fàcil i barata de obtenir tot tipus de programes informàtics gracies a l’internet. Però no pensem en les repercussions dels nostres actes quan ens descarreguem una simple cançó a l’ordinador. A la persona que ha creat aquella sintonia informàtica que hem robat li podem crear una pèrdua de diners encara que nosaltres els guanyem. No estem pensant amb generositat, només amb els nostres interessos.
Jo no soc la persona més indicada per parlar d’aquest tema, ja que moltes de les meves cançons o programes del ordinador son pirates. Però es que és una costum molt difícil de deixar. L’únic que podria causar una davallada de aquest acte delictiu seria un augment del control sobre aquests temes. I que el pirateig fos considerat un acte delictiu aquí a Espanya.
Què faríem llavors?
El pirateig es una forma de robar camuflada utilitzada per mots joves d’avui en dia.
Ningú pensa amb les conseqüències d’aquest acte ni tampoc es planteja que estigui relacionat amb un delicte.
Realment el pirateig es un delicte?
Doncs sí, el pirateig a molts països està considerat igual que robar i el pirata informàtic acaba amb les mateixes o més acusacions que un lladre convencional.
El pirateig és una forma fàcil i barata de obtenir tot tipus de programes informàtics gracies a l’internet. Però no pensem en les repercussions dels nostres actes quan ens descarreguem una simple cançó a l’ordinador. A la persona que ha creat aquella sintonia informàtica que hem robat li podem crear una pèrdua de diners encara que nosaltres els guanyem. No estem pensant amb generositat, només amb els nostres interessos.
Jo no soc la persona més indicada per parlar d’aquest tema, ja que moltes de les meves cançons o programes del ordinador son pirates. Però es que és una costum molt difícil de deixar. L’únic que podria causar una davallada de aquest acte delictiu seria un augment del control sobre aquests temes. I que el pirateig fos considerat un acte delictiu aquí a Espanya.
Què faríem llavors?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)