ELS PERIODISTES I LA SEVA MANERA DE DIR LES COSES
Ser periodista es una professió com una altra. Així que s’han de guanyar el sou fent el seu treball, que consisteix en fer reportatges del que passa arreu del món, ja sigui lluny o vora de la nostra ciutat.
Doncs si el seu treball es escriure articles i presentar notícies, ho fan, i prou bé. Però, que passa quan no hi ha notícies que cobrir? Que fan llavors?
Llavors es quan comença el problema real. Busquen un a petita actuació d’una persona, amb més o menys influència, que a ells no els hi ha semblat correcta i la seva assertivitat i imparcialitat a l’hora de redactar les notícies canvia, i acaben fent una muntanya d’un gra de sorra. Distorsionen la realitat donant-li més importància a aquell assumpte del que en realitat té.
La majoria de cops aconsegueixen crear polèmica i malestar social amb les seves enrevessades paraules, i així guanyen més diners del normal.
Altres cops no ho aconsegueixen i tindran que fre mans i mànigues per aconseguir una altra notícia que distorsionar.
lunes, 15 de noviembre de 2010
Redacció de Octubre
JOSÉ MONTILLA AGUILERA
José Montilla Aguilera es un polític espanyol. És el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya i actual president de la Generalitat de Catalunya. Està casat y té cinc fills.
En José Montilla va néixer a Andalusia però ha viscut molt de temps a Catalunya. Encara i així no parla el català amb perfecció que diguéssim. Per ser el president de la generalitat de Catalunya tindria que parlar-lo amb perfecció. En José Montilla no ta cap carrera universitària. Només te els estudis de la ESO i el batxillerat.
El aspecte que més destaca de aquest personatge polític és la ironia de ser el president de la generalitat de Catalunya i no saber parlar bé el català. Aquesta és una característica d’aquest senyor que ha generat molta polèmica entre els catalans.
L’últim que ens calia era un president de la generalitat que no sabés parlar el català.
José Montilla Aguilera es un polític espanyol. És el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya i actual president de la Generalitat de Catalunya. Està casat y té cinc fills.
En José Montilla va néixer a Andalusia però ha viscut molt de temps a Catalunya. Encara i així no parla el català amb perfecció que diguéssim. Per ser el president de la generalitat de Catalunya tindria que parlar-lo amb perfecció. En José Montilla no ta cap carrera universitària. Només te els estudis de la ESO i el batxillerat.
El aspecte que més destaca de aquest personatge polític és la ironia de ser el president de la generalitat de Catalunya i no saber parlar bé el català. Aquesta és una característica d’aquest senyor que ha generat molta polèmica entre els catalans.
L’últim que ens calia era un president de la generalitat que no sabés parlar el català.
sábado, 13 de noviembre de 2010
Dictat Puntable 1
“Salutacions informals”
Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal “hola, què tal?”, que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un “hola, bon dia”, sempre més formal. Tenim però una fòrmula igual de dinàmica i que no procedeix del castellà, així que no serà una mala idea de recordar-la per fer-la servir si convé: “hola, com va?”, que sempre podem conjugar al plural per fer-la encara més simpàtica: “ei, com anem?”.
1 falta
combé-convé
Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal “hola, què tal?”, que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un “hola, bon dia”, sempre més formal. Tenim però una fòrmula igual de dinàmica i que no procedeix del castellà, així que no serà una mala idea de recordar-la per fer-la servir si convé: “hola, com va?”, que sempre podem conjugar al plural per fer-la encara més simpàtica: “ei, com anem?”.
1 falta
combé-convé
martes, 9 de noviembre de 2010
Activitats de Lectura Tema 2
Pàgina 35:
1. Temàtic
2. Els espais públics a Europa
3. Fer reflexionar a l’oient
4. Inductiva à Va del particular al general
5. Seqüència històrica
6. L’espai públic de les ciutats europees ha estat un element positiu sempre al llarg de la història
7. Presenta una idea, la consolida i la desenvolupa
12. Espai aglutinador à Lloc on es concentra la gent per dur a terme activitats diverses
Espai simbòlic à Lloc que representa un sentiment
Caràcter plurifuncional à Dedicat a diverses tasques
Sostenibilitat de les ciutats à Equilibri de les ciutats amb el progrés
15. L’automòbil ha estat el factor que en les darreries del segle passat van dinamitar els espais públics. Actualment s’ha de recuperar la sostenibilitat de les ciutats.
1. Temàtic
2. Els espais públics a Europa
3. Fer reflexionar a l’oient
4. Inductiva à Va del particular al general
5. Seqüència històrica
6. L’espai públic de les ciutats europees ha estat un element positiu sempre al llarg de la història
7. Presenta una idea, la consolida i la desenvolupa
12. Espai aglutinador à Lloc on es concentra la gent per dur a terme activitats diverses
Espai simbòlic à Lloc que representa un sentiment
Caràcter plurifuncional à Dedicat a diverses tasques
Sostenibilitat de les ciutats à Equilibri de les ciutats amb el progrés
15. L’automòbil ha estat el factor que en les darreries del segle passat van dinamitar els espais públics. Actualment s’ha de recuperar la sostenibilitat de les ciutats.
Dictat comentat 1
“Contra qui i contra què eduquem?” – Francesc Marc Álvaro
L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència. L’ensenyament primari i el secundari són una trinxera de combat en una guerra desigual. El problema principal d’aquest conflicte és que no s’acaba de localitzar i d’identificar l’enemic o els enemics. Igualment com passa amb les guerres contemporànies, els exèrcits regulars ja no en són els protagonistes principals ni tampoc no ho són els arsenals convencionals. Altrament, com també s’esdevé en moltes guerres dels nostres dies, costa de distingir el front i la rereguarda, tot és confús i les accions de prevenció, de contenció o d’atac resulten sovint superades per fenòmens nous, inesperats i amb una capacitat insospitada d’adaptació als canvis. L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència, però encara hi ha docents als quals costa dir aquesta veritat amb veu alta.
3 Faltes
resistecia-resistència
esdebé-esdevé
contemporanees-contemporànies
L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència. L’ensenyament primari i el secundari són una trinxera de combat en una guerra desigual. El problema principal d’aquest conflicte és que no s’acaba de localitzar i d’identificar l’enemic o els enemics. Igualment com passa amb les guerres contemporànies, els exèrcits regulars ja no en són els protagonistes principals ni tampoc no ho són els arsenals convencionals. Altrament, com també s’esdevé en moltes guerres dels nostres dies, costa de distingir el front i la rereguarda, tot és confús i les accions de prevenció, de contenció o d’atac resulten sovint superades per fenòmens nous, inesperats i amb una capacitat insospitada d’adaptació als canvis. L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència, però encara hi ha docents als quals costa dir aquesta veritat amb veu alta.
3 Faltes
resistecia-resistència
esdebé-esdevé
contemporanees-contemporànies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)