5.- Indica el valor de les següents oracions
• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva a
6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiv
• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui
8.-Assenyala el valor de cada oració
• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda
Els exemples de queixa i avis són:
• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís
12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.
1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca
13.- Completa
Text 1
• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa
Text 2
• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa
Text 3
• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu
Text 4• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu
miércoles, 23 de febrero de 2011
viernes, 18 de febrero de 2011
Dictats comentats
Quina inversió hem de fer per afinar les nostres habilitats comunicatives? Ben senzill: la necessària i suficient per arribar a llegir de manera crítica un text, per escriure amb coherència i per parlar amb convicció i efectivitat. Això sí, una persona competent endevina, per sota de la consciència, el rerefons dels signes no verbals i reconeix els toquets especials de la veu, la força de la mirada o la contundència d’un contacte i sap que una bona part de l’èxit rau en el domini del difícil art d’escoltar.
0 faltes
Aquest món que era el nostre i que s’esmicola a un ritme més exagerat, ens dòna cada dia nous titulars de retallades, de contraccions, de tisorades, d’absorcions fredes o calentes, que ens permeten visualitzar no pas el futur, sinó l’aprimament d’una estructura que els metges de les finances han determinat que no és sostenible, o que per ser-ho cal anar a la mínima expressió. Avui, no. El titular destacat d’avui obre una important porta de futur, i no ens parla de penúria sinó de reinversió per continuar creixent. La Caixa ja té banc i es diu Caixa Bank.
2 Faltes
0 faltes
Aquest món que era el nostre i que s’esmicola a un ritme més exagerat, ens dòna cada dia nous titulars de retallades, de contraccions, de tisorades, d’absorcions fredes o calentes, que ens permeten visualitzar no pas el futur, sinó l’aprimament d’una estructura que els metges de les finances han determinat que no és sostenible, o que per ser-ho cal anar a la mínima expressió. Avui, no. El titular destacat d’avui obre una important porta de futur, i no ens parla de penúria sinó de reinversió per continuar creixent. La Caixa ja té banc i es diu Caixa Bank.
2 Faltes
De la paraula al text
1. Recorda que l’emissor en literatura és l’autor del text i la creació literària és producte d’un context – circumstàncies: espai/temps- , d’una percepció del món i d’una voluntat i tècnica literària. Llegeix algunes dades que t’avancem sobre l’autor i fes les activitats:
b) S’adreça a un lector més aviat culte.
c) No. Perquè no fa tants anys.
3. Decideix la relació que s’estableix en el text entre canal oral i canal escrit. L’autor va parlant i escrivint alhora. Va escrivint fragments i raona amb un “teòric” amic.
5. a) Identifica en el text les intervencions que corresponen a cada un dels participants en el diàleg. Atura el carro, no ho entenc.
b) Creus que són dues persones o és el mateix autor que es desdobla en dos enunciadors? Quin joc dóna el text? És ell sol que s’ho raona tot. Es com si es discuteixi amb ell mateix.
c) Situa les característiques de cada enunciador. Representen punts de vista diferents? Defineix-los bé i digues quin joc fan en el desenvolupament de la narració. Al principi de la història hi ha un narrador. Més aviat critica la imbersemblança d’alguns personatges mitològics.
d) Destria les veus dels protagonistes i digues si apareixen en estil directe o indirecte. Tomeu i Martina apareixen en estil directe i sense remarques.
e) Extreu les veus dels mitjans de comunicació i digues quina funció fan en el text. Els mitjans de comunicació busquen la morvositat.
7. Situa la tipologia textual però indica el tipus de seqüència que fa avançar el text. Text narratiu complex. Aparença de diàleg. Tema de fons: corrupció urbanística.
9. Dóna mostres lingüístiques de l’oralitat del text. No volia dir això, para el carro.
10. Expressa el significat de les expressions següents.
Un fotimer de dies: molts dies, Atura el carro: prou, el bessó de la història: la part més essencial, el fem de la televisió: l’escombraira, sentir a les totes: sentir-ho tot, tenir l’amor en epifania: amor divinitzat, confusions a betzef: moltes confusions.
Enviat per Xavi de Santiago a 9:36 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
Etiquetes de comentaris: 2 trimestre, activitats
b) S’adreça a un lector més aviat culte.
c) No. Perquè no fa tants anys.
3. Decideix la relació que s’estableix en el text entre canal oral i canal escrit. L’autor va parlant i escrivint alhora. Va escrivint fragments i raona amb un “teòric” amic.
5. a) Identifica en el text les intervencions que corresponen a cada un dels participants en el diàleg. Atura el carro, no ho entenc.
b) Creus que són dues persones o és el mateix autor que es desdobla en dos enunciadors? Quin joc dóna el text? És ell sol que s’ho raona tot. Es com si es discuteixi amb ell mateix.
c) Situa les característiques de cada enunciador. Representen punts de vista diferents? Defineix-los bé i digues quin joc fan en el desenvolupament de la narració. Al principi de la història hi ha un narrador. Més aviat critica la imbersemblança d’alguns personatges mitològics.
d) Destria les veus dels protagonistes i digues si apareixen en estil directe o indirecte. Tomeu i Martina apareixen en estil directe i sense remarques.
e) Extreu les veus dels mitjans de comunicació i digues quina funció fan en el text. Els mitjans de comunicació busquen la morvositat.
7. Situa la tipologia textual però indica el tipus de seqüència que fa avançar el text. Text narratiu complex. Aparença de diàleg. Tema de fons: corrupció urbanística.
9. Dóna mostres lingüístiques de l’oralitat del text. No volia dir això, para el carro.
10. Expressa el significat de les expressions següents.
Un fotimer de dies: molts dies, Atura el carro: prou, el bessó de la història: la part més essencial, el fem de la televisió: l’escombraira, sentir a les totes: sentir-ho tot, tenir l’amor en epifania: amor divinitzat, confusions a betzef: moltes confusions.
Enviat per Xavi de Santiago a 9:36 0 comentaris Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
Etiquetes de comentaris: 2 trimestre, activitats
domingo, 6 de febrero de 2011
Xerrades
L’HOMOSEXUALITAT
L’homosexualitat no arriba a ser res més que un complex creat moltes vegades per una exclusió en la societat. Aquella persona que està exclosa acaba creient-se el que les persones l’anomenen i acaba acceptant ser el que no és.
Si amés d’això se li suma l’alteració en la orientació sexual errònia pel reconeixement de especialistes i l’acceptació dels pares, i amics, la persona en qüestió no pot fer res més que ser el que no és. Això s’anomena homosexualitat egodistànica.
D’aquí podem extraure una idea principal, i és que en el àmbit en el que una persona es mou també afecta a la personalitat de la gent.
Encara que no ho sembli tot són relacions entre sexes però això no vol dir arribar a ser acte sexual. Perquè la gent sempre s’està relacionant amb les persones dels dos sexes. Per tant podem concloure que no existeix la identitat homosexual sinó que són tendències.
COEDUCACIÓ SENSE AULES MIXTES?
Espanya es un del pocs països en el que el govern no només no ajuda a la educació diferenciada, sinó que la intenta exterminar.
El que aquest país posa en cara contra aquest tipus d’educació és l’ igualtat de valors. I el que es busca es una coeducació que significa educar desde la igualtat de valors.
L’educació diferenciada molt sovint és anomenada com a segregada. Segregar significa marginar i aquesta no és la intenció de les escoles amb coeducació.
S’ha de fer notat una dada sobre la educació diferenciada en la que la gent no es basa a l’hora de fer acusacions: les alumnes que estudien en educació diferenciada tenen un percentatge del 100% de aprovats en la selectivitat. I els nois tenen un 85% que no es pot comparar amb el percentatge en els col•legis mixtos.
La manera de educar els dos sexes es completament diferent ja que estudis fets per neurocientífics han demostrat que els cervells dels homes i de les dones són diferents desde el naixement. Per això la educació diferenciada facilita als alumnes atreure el màxim rendiment respecte al seu sexe.
L’homosexualitat no arriba a ser res més que un complex creat moltes vegades per una exclusió en la societat. Aquella persona que està exclosa acaba creient-se el que les persones l’anomenen i acaba acceptant ser el que no és.
Si amés d’això se li suma l’alteració en la orientació sexual errònia pel reconeixement de especialistes i l’acceptació dels pares, i amics, la persona en qüestió no pot fer res més que ser el que no és. Això s’anomena homosexualitat egodistànica.
D’aquí podem extraure una idea principal, i és que en el àmbit en el que una persona es mou també afecta a la personalitat de la gent.
Encara que no ho sembli tot són relacions entre sexes però això no vol dir arribar a ser acte sexual. Perquè la gent sempre s’està relacionant amb les persones dels dos sexes. Per tant podem concloure que no existeix la identitat homosexual sinó que són tendències.
COEDUCACIÓ SENSE AULES MIXTES?
Espanya es un del pocs països en el que el govern no només no ajuda a la educació diferenciada, sinó que la intenta exterminar.
El que aquest país posa en cara contra aquest tipus d’educació és l’ igualtat de valors. I el que es busca es una coeducació que significa educar desde la igualtat de valors.
L’educació diferenciada molt sovint és anomenada com a segregada. Segregar significa marginar i aquesta no és la intenció de les escoles amb coeducació.
S’ha de fer notat una dada sobre la educació diferenciada en la que la gent no es basa a l’hora de fer acusacions: les alumnes que estudien en educació diferenciada tenen un percentatge del 100% de aprovats en la selectivitat. I els nois tenen un 85% que no es pot comparar amb el percentatge en els col•legis mixtos.
La manera de educar els dos sexes es completament diferent ja que estudis fets per neurocientífics han demostrat que els cervells dels homes i de les dones són diferents desde el naixement. Per això la educació diferenciada facilita als alumnes atreure el màxim rendiment respecte al seu sexe.
REDACCIÓ DE FEBRER
SOCIETAT A LA BAIXA
La nostra societat és mol variada, et pots trobar gent de tots els colors i amb moltes maneres de pensar diferents.
Ja sé que cada persona és diferent, però avui en dia, en la societat hi ha un excés de passotisme i mala educació. El que fa falta per arreglar-la són els valors positius com la cooperació i la unió entre persones. Això faria que la gent s’unís i treballés per interessos comuns.
Ja se que no és pas fàcil, doncs ara, amb les noves tecnologies, és ben difícil obtindre aquests valors, que no es transmeten per el treball ni pels ordinadors. Hem de predicar amb l’exemple.
Tot això és, ara, impensable, perquè el que hi ha és mala educació. Si a la gent no se’ls educa amb els valors correctes desde petits, aquesta societat no tirarà endavant.
La nostra societat és mol variada, et pots trobar gent de tots els colors i amb moltes maneres de pensar diferents.
Ja sé que cada persona és diferent, però avui en dia, en la societat hi ha un excés de passotisme i mala educació. El que fa falta per arreglar-la són els valors positius com la cooperació i la unió entre persones. Això faria que la gent s’unís i treballés per interessos comuns.
Ja se que no és pas fàcil, doncs ara, amb les noves tecnologies, és ben difícil obtindre aquests valors, que no es transmeten per el treball ni pels ordinadors. Hem de predicar amb l’exemple.
Tot això és, ara, impensable, perquè el que hi ha és mala educació. Si a la gent no se’ls educa amb els valors correctes desde petits, aquesta societat no tirarà endavant.
martes, 1 de febrero de 2011
DICTAT COMENTAT 3
Tant la recerca com el coneixement científic que en resulta han permès grans desembolupaments que han repercutit en millores per a la nostra societat, i això ens ha capacitat per abordar problemes complexos. Apostar per la recerca és apostar per fer front als reptes que se'ns presenten, reptes ambientals, de l'entorn i territorials, reptes per a les persones i la societat, reptes científics, productius o organitzatius. La recerca i la innovació ens permeten progressar cap a una societat del benestar avançada que visqui d'acord amb un entorn ambiental sostenible.
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
Suscribirse a:
Entradas (Atom)