Quina inversió hem de fer per afinar les nostres habilitats comunicatives? Ben senzill: la necessària i suficient per arribar a llegir de manera crítica un text, per escriure amb coherència i per parlar amb convicció i efectivitat. Això sí, una persona competent endevina, per sota de la consciència, el rerefons dels signes no verbals i reconeix els toquets especials de la veu, la força de la mirada o la contundència d’un contacte i sap que una bona part de l’èxit rau en el domini del difícil art d’escoltar.
0 faltes
Aquest món que era el nostre i que s’esmicola a un ritme més exagerat, ens dòna cada dia nous titulars de retallades, de contraccions, de tisorades, d’absorcions fredes o calentes, que ens permeten visualitzar no pas el futur, sinó l’aprimament d’una estructura que els metges de les finances han determinat que no és sostenible, o que per ser-ho cal anar a la mínima expressió. Avui, no. El titular destacat d’avui obre una important porta de futur, i no ens parla de penúria sinó de reinversió per continuar creixent. La Caixa ja té banc i es diu Caixa Bank.
2 Faltes
Mostrando entradas con la etiqueta Dictats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dictats. Mostrar todas las entradas
viernes, 18 de febrero de 2011
martes, 1 de febrero de 2011
DICTAT COMENTAT 3
Tant la recerca com el coneixement científic que en resulta han permès grans desembolupaments que han repercutit en millores per a la nostra societat, i això ens ha capacitat per abordar problemes complexos. Apostar per la recerca és apostar per fer front als reptes que se'ns presenten, reptes ambientals, de l'entorn i territorials, reptes per a les persones i la societat, reptes científics, productius o organitzatius. La recerca i la innovació ens permeten progressar cap a una societat del benestar avançada que visqui d'acord amb un entorn ambiental sostenible.
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
No hi ha faltes, ja que vaig faltar aquell dia a classe.
desenvolupaments*
sábado, 13 de noviembre de 2010
Dictat Puntable 1
“Salutacions informals”
Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal “hola, què tal?”, que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un “hola, bon dia”, sempre més formal. Tenim però una fòrmula igual de dinàmica i que no procedeix del castellà, així que no serà una mala idea de recordar-la per fer-la servir si convé: “hola, com va?”, que sempre podem conjugar al plural per fer-la encara més simpàtica: “ei, com anem?”.
1 falta
combé-convé
Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal “hola, què tal?”, que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un “hola, bon dia”, sempre més formal. Tenim però una fòrmula igual de dinàmica i que no procedeix del castellà, així que no serà una mala idea de recordar-la per fer-la servir si convé: “hola, com va?”, que sempre podem conjugar al plural per fer-la encara més simpàtica: “ei, com anem?”.
1 falta
combé-convé
martes, 9 de noviembre de 2010
Dictat comentat 1
“Contra qui i contra què eduquem?” – Francesc Marc Álvaro
L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència. L’ensenyament primari i el secundari són una trinxera de combat en una guerra desigual. El problema principal d’aquest conflicte és que no s’acaba de localitzar i d’identificar l’enemic o els enemics. Igualment com passa amb les guerres contemporànies, els exèrcits regulars ja no en són els protagonistes principals ni tampoc no ho són els arsenals convencionals. Altrament, com també s’esdevé en moltes guerres dels nostres dies, costa de distingir el front i la rereguarda, tot és confús i les accions de prevenció, de contenció o d’atac resulten sovint superades per fenòmens nous, inesperats i amb una capacitat insospitada d’adaptació als canvis. L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència, però encara hi ha docents als quals costa dir aquesta veritat amb veu alta.
3 Faltes
resistecia-resistència
esdebé-esdevé
contemporanees-contemporànies
L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència. L’ensenyament primari i el secundari són una trinxera de combat en una guerra desigual. El problema principal d’aquest conflicte és que no s’acaba de localitzar i d’identificar l’enemic o els enemics. Igualment com passa amb les guerres contemporànies, els exèrcits regulars ja no en són els protagonistes principals ni tampoc no ho són els arsenals convencionals. Altrament, com també s’esdevé en moltes guerres dels nostres dies, costa de distingir el front i la rereguarda, tot és confús i les accions de prevenció, de contenció o d’atac resulten sovint superades per fenòmens nous, inesperats i amb una capacitat insospitada d’adaptació als canvis. L’escola s’ha convertit en un lloc de resistència, però encara hi ha docents als quals costa dir aquesta veritat amb veu alta.
3 Faltes
resistecia-resistència
esdebé-esdevé
contemporanees-contemporànies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)